la Prehistòria

Els amants de la prehistòria trobaran aquí monuments megalítics i fòssils d’enormes dinosaures (Inhospitak, Pena-roja de Tastavins. 8,7 km. www.dinopolis.com). Però la nostra recomanació màxima són les estilitzades pintures rupestres llevantines que poden observar-se sense més barreres que la pròpia emoció que desperten.

Favorit: conjunt de La Fenellosa. (Beseit). 30km aprox. (a la ruta El Parrissal)

la Història medieval

Els fans del medieval podran delectar-se amb les apassionants històries que van viure els templers a la zona, així com els membres de l’orde de Calatrava.

Favorit: Enteixinat de l’interior de l’església de el santuari de la Mare de Déu de la Font (Penya-roja de Tastavins). 9’5km aprox.

el Camí de Sant Jaume.

Aquells que sempre van desitjar realitzar el Camí de Sant Jaume (o Santiago) trobaran en la mateixa façana de CONSOLACIÓN una petxina que marca el camí cap a Santiago. Per aquí passava el Camí de Sant Jaume de l’Ebre que partint de Tortosa arribava a Saragossa i remuntant l’Ebre s’unia al tradicional “Camí Francès”.

L’art

Tots els pobles de la zona estan plens d’interessants construccions, edificis, imatges i pintures de diferents èpoques des del jaciment iber de Sant Cristòfol a Massalió fins a la pintura contemporània de Gema Noguera a la seva fàbrica de Beseit. Així i tot els edificis de gòtic llevantí i els renaixentistes són la nostra màxima recomanació.

Favorits: Ajuntament de Mont-roig. 2 km aprox. Església de Santa Maria la Major, Vall-de-roures. 25 km aprox. 25 km aprox.

Els pobles amb història i històries

La comarca del Matarranya la componen 18 municipis i realment tots tenen un altíssim interès. El més petit d’ells és Torre D’Arques amb tot just 100 habitants i el més gran és Vall-de-roures amb 2.025. Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Queretes, Fórnols, Vall-de-roures, La Fresneda, Lledó, Massalió, Mont-roig, Pena-roja de Tastavins, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Torre del Compte, Fondespatla, Vall del Tormo i Valljunquera.

Per començar us en destaquem tres:

Mont-Roig de Tastavins

Mont-roig és el municipi més alt de la comarca, a 857 m. d’altitut. Perdre’s pels seus carrers pot esdevenir un ric exercici de retorn al passat. Us recomanem que no us perdeu l’edifici de l’Ajuntament. El carrer Empedrat, el portal de Sant Domingo o l’església parroquial dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció. Amb sort podràs escoltar l’orgue de segle XIX restaurat fa pocs anys.

La Fresneda

Ens agrada especialment La Fresneda, terra de freixes, l’arbre favorit dels templers. A més dels templers aquí podràs trobar restes de l’altra orde militar que va governar la zona, la de Calatrava. I vestigis de la convivència de cristians, musulmans i jueus.
La plaça del Sanctus i l’església barroca del Pilar, el Palau de l’Encomana, el carrer Major, la Plaça Nova. El seu ajuntament, del segle XVI és veritablement singular i encara que sembli estar tort no et preocupis és part del seu encant.

Vall-de-roures

Quan un creua el pont medieval sobre el riu Matarranya i el portal de Sant Roc un se sent immediatament transportat a moments en què les coses es feien en gran. Des de la Plaça Major amb el seu Ajuntament renaixentista, la llotja i la que va ser casa de Justícia un anirà ascendint cap al castell datat al segle XIII passant per la impactant església de Santa Maria la Major. En el descens us recomanem passar per la Porta de Bergós i descobrir l’antic call.

Les festes populars

La festa popular que recomanem és la romeria que tots els Dilluns de Pasqua els veïns de Mont-roig realitzen a l’Ermita de la Consolació. Aquest dia els nostres clients poden viure intensament la devoció per una verge, combinada amb un popular dinar col·lectiu que des de fa segles recorda que ja ha passat l’obscur temps de Quaresma.

Altres festes i celebracions (una per mes encara que hi ha un munt durant tot l’any):

17 de gener. San Antón.

A gairebé tots els pobles de la comarca. Una festa d’origen pagà amb els “Dimonis” com a protagonista.

5 de febrero: Santa Águeda.

A gairebé tots els pobles de la comarca.
Una festa en la qual les dones són les protagonistes. Especialment recomanable la de Massalió, amb les Panistres.

Carnestoltes a Morella. Març/abril. Setmana santa.

Tota la comarca s’omple d’espiritualitat des de dijous fins diumenge per recuperar l’alegria el Dilluns de Pasqua. Qualsevol processó és magnífica i molt singular la del silenci a Vall-de-roures la nit de dijous sant.

Tercer cap de setmana d’abril.

Fira de l’Oli Calaceit.

Primer dissabte de maig.

Romeria a l’ermita de Sant Pol a Arenys de Lledó

21 de juny.

Celebració del Solstici d’estiu. Pujada de matinada a l’ermita de Santa Bàrbara per esperar la sortida del Sol. La Fresneda.

10 juliol.

Sant Cristòfol.

14 a 18 d’agost

Festa Major de Mont-roig en homenatge a l’Assumpció i Sant Roc. Durant tot el mes hi ha festes en gairebé tots els pobles de la zona.

7 al 8 de setembre.

Nativitat de la Verge a Fórnols amb cant d’una cobla davant l’Església.

Octubre. Variable en cap de setmana.

Dia dels Bolets. Beseit.

Novembre. Primer cap de setmana.

Fira d’artesania i aliments del Maestrat.
El privilegi de celebrar aquesta Fira anual va ser concedit a la vila de Mont-roig per Jaume I el 1257.

13 de desembre.

Fira de Santa Llúcia. Calaceite.

Els herois romàntics

Gairebé tot el Matarranya i el Maestrat són plens de racons que recorden el pas del general Cabrera, “el tigre del Maestrat”.

Encara que va seguir la carrera eclesiàstica, el 1833 va abandonar l’hàbit per sumar-se a l’aixecament carlista a favor de el pretendent Carles Maria Isidre, que havia pres Morella. L’abril de 1835 és ascendit a general. Nombrado Comandante general interino del Bajo Aragón, destacó en sus esfuerzos por organizar las fuerzas y la estrategia de la facción. L’estratègia de l’exèrcit liberal va ser des dels seus inicis extremadament cruel i ferotge, buscant l’extermini de les guerrilles carlines.

Cabrera va seguir durant els dos primers anys de guerra una actitud de respecte als presoners encara que els liberals li van posar el sobrenom de «Tigre del Maestrat». En represàlia per l’afusellament dels alcaldes de Torrecilla i Valdealgorfa, el general Nogueras va ordenar afusellar a la seva mare, a la qual tenien presa des de feia un any i mig. Després d’això, la guerra es va tornar molt sanguinària.

Cabrera va prendre part en les dues majors expedicions carlines durant la guerra. Entre juny i novembre de 1836, va col·laborar en l’expedició que va recórrer Andalusia on una acció directa de Cabrera va permetre l’ocupació de Còrdova i Extremadura. De maig a octubre de 1837 va participar en l’anomenada Expedició Real, encapçalada pel propi pretendent Carles V, en la qual l’avantguarda manada per Cabrera arribaria a les portes de Madrid i esperaria en va l’ordre del pretendent d’atacar la capital.

Al gener de 1838 va prendre Morella i la va convertir en la capital del territori sota el seu control i en recompensa als seus serveis, el pretendent el va nomenar Comte de Morella. En el mateix any va batre completament a Maella a la millor divisió de l’exèrcit liberal. Com no va acceptar el conveni d’Oñate de 1839, signat entre els generals Espartero i Maroto, que va dur a la dissolució de l’exèrcit carlí del Nord, Cabrera va quedar com a únic general de la causa del pretendent, i el comandament de 25.000 homes va perllongar la lluita al Maestrat fins a maig de 1840, data en què greument malalt, Espartero, el comandament de tot l’exèrcit vingut de el Nord va aconseguir prendre la ciutat.

El 6 de juliol, després d’una retirada que el va dur a travessar Catalunya, Cabrera i sis dels seus batallons que l’havien seguit, creua la frontera francesa. El govern francès, aliat de l’espanyol, el va mantenir confinat al castell d’Ham, fins que se li va concedir la llibertat a 1846, instal·lant-se a Lió.
El 1848, Cabrera, sense creure en les possibilitats de victòria, però seguint les ordres del nou pretendent Carles VI, deixa el seu exili, organitza la guerrilla a les muntanyes de Catalunya i es posa al capdavant de les partides carlines a Catalunya, Aragó i València. Derrotat, s’exilia de nou a França l’abril de 1849, sent confinat a Marsella. Des d’allí va marxar a Anglaterra, on l’any 1850 va contreure matrimoni amb Marianne Catherine Richards, hereva d’una cèlebre família de comerciants i advocats anglesos, fixant la seva residència a Wentworth, prop de Londres i on morí després de reconèixer al nou rei Alfons XII el 1875, el qual el va visitar personalment a Anglaterra reconeixent la seva graduació i títol nobiliari.

Gastronomia

Menjar a Consolación és tota una experiència. I ho és, a més de per les increïbles mans de les nostres cuineres, per l’àmplia varietat de productes que ofereix la zona. Nosaltres entre tots us en recomanem sis de veritablement únics. Els nostres productes favorits: Oli d’oliva. L’oli d’oliva de la zona,

Els nostres productes preferits:

Oli d’oliva. L’oli d’oliva de la zona, de la varietat empeltre és per al nostre gust el millor del món per cuinar. Molts experts de la zona potser critiquin la nostra recomanació com oli de cuina però és difícil trobar un oli verge que pel seu color, sabor i magnífic comportament a la calor no transformi en excés les característiques dels aliments.
Les oliveres de empeltre són veritablement diferents a les que poblen ara el paisatge d’Andalusia i Extremadura o també els d’arbequina.

Tòfona negra. A Mont-roig es troben tòfones veritablement aromàtiques i delicioses gràcies a l’altitud, la pluja, l’abundància de carrasques i la seva terra calcària. La millor època de l’any per menjar-ne és a l’hivern, ja que com bé va dir un famós gastrònom francès: “Les tòfones estan realment bones després del Nadal. Deixem doncs als mestres ignorants, als golafres imberbes, als paladars sense experiència, la petita glòria de menjar les primeres “.

Ametlles. L’ametller, juntament amb la vinya i l’olivera, són els cultius més característics de la zona (com a tota la Mediterrània). Aquí es conreen les varietats marcona, considerada la de major qualitat mundial, llargueta, varietat espanyola de forma allargada, i la ferragnes, guara, i ferranduel, de floració més tardana. Les postres més tradicionals de la zona s’elaboren d’ametlla com els “secalls” i els “ametllats”. A més en el nostre restaurant podràs gaudir dues postres fetes a base d’ametlles realment delicioses com són el pastís “amandine” i el nougat gelat.

Préssec. El préssec que es conrea a la zona està emparat per la Denominació d’Origen “préssec de Calanda” i pertany a la varietat “groc tardà” de l’espècie Prunnus persica. Entre les seves moltes peculiaritats hi ha el període de la seva recol·lecció, entre mitjans de setembre i finals d’octubre i que quan el fruit comença a aparèixer entre els mesos de juliol i agost, aquest s’embutxaquen individualment en bosses de parafina que donen a la fruita una especial protecció contra qualsevol plaga. Se trata sin duda de uno de los melocotones más sabrosos y de ternura más carnosa que puedan comerse en el mundo.

Mel. Quan un sent les olors de qualsevol racó del Matarranya aquestes són les que desprèn el romaní, la farigola o l’espígol i aleshores entendreu com les abelles poden produir tan exquisit nèctar.

Vi / Enologia

A CONSOLACIÓN organitzem tastos horitzontals de vi en els quals comparem els vins del Matarranya amb els de zones frontereres o pròximes com la Terra Alta, el Priorat i el Montsant.

També es poden visitar els cellers Venta D’Aubert (25 km. aprox.), el prestigiós de la zona amb varietats peculiars com viognier o syrah així com alguns de la Terra Alta. Tant les cates com les visites s’han de concertar amb antelació.

Aventura

Senderisme

Per CONSOLACIÓN transcorre la ruta GR 8 que forma part de la senda europea E-7 que discorre des del Mar Negre fins a Lisboa. Per CONSOLACIÓN també passa el PR-TE 11 (Petit recorregut del Mesquí) que des Mot-roig, travessa la Cerollera, Belmonte de San José, La Codonyera, Torrecilla d’Alcanyís i Valdealgorfa.

GR-8 353 km. 15 etapes

El sender recorre el S.O. de la província de Terol a través d’una gran varietat de paisatges, abruptes muntanyes (Gúdar, Javalambre), frondosos pinars, profunds barrancs, talussos rocosos, naixements de rius, insospitades cascades … Discorre per diverses comarques que posseeixen plàcids i pintorescs pobles com Beseit, Mont-roig, Mirambell, Cantavella, La Iglesuela del Cid o Mora de Rubielos. Comença el GR 8 enllaçant amb el GR 7 català en els Ports de Beseit, espectacular paratge de gran bellesa, i recorre a continuació, entre ocres i oliveres, diverses poblacions de el Baix Aragó turolès: Beseit, Fondespatla, Pena-roja de Tastavins, Mont-roig de Tastavins (lloc on enllaça la xarxa de Petits Recorreguts del Mesquí), Aiguaviva, Las Parras de Castellote i les Planes.

Per la Serra de la Garrucha s’arriba fins Villarluengo i després a Pitarque. Des d’aquí és possible agafar el PR-TE 9, que condueix fins a la petita població de Montoro de Mesquita -prop de la bella formació rocosa dels Òrgans de Montoro- o bé arribar al curiós Naixement del riu Pitarque.

Camí de Cañada de Benatanduz es pot prendre el PR-TE 10 que es dirigeix ​​a Aliaga, on el Guadalop ha llaurat esplèndides parets habilitades per a l’escalada. Des Fortanete s’assoleixen, en ple cor del Maestrat, Mirambell, Cantavella i la Iglesuela del Cid, tres nuclis urbans de traçat medieval amb nombrosos edificis i monuments d’interès, declarats Conjunts historicoartístics.

Ja a la Serra de Gúdar, Valdelinares -conegut per la seva estació d’esquí- passa per ser el poble més alt d’Aragó. Altres poblacions interessants són: la turística Alcalá de la Selva, Mora de Rubielos (el castell és Monument Nacional), Valbona i la Pobla de Valverde. A Mora s’enllaça amb el PR-TE juliol el qual correspon a GR 10 que ens porta a Arcs de les Salines.

El GR 8 enllaça amb el GR 10 a Camarena de la Serra. Aquesta població es troba situada sota el Pic Javalambre (2.020 m.), El punt més elevat de la província. Després de contemplar els Amanaderos s’arriba a Riodeva i posteriorment a Villel, lloc on finalitza el GR 8 i on es creua de nou amb el GR-10.

D’Bordó part el GR 8.1 que, per La Algecira, Ladruñán i Coves de Cañart -una de les moltes joies Terol encara desconegudes per a propis i forans-, arriba a les famoses Grutes de Cristall de Molins, incloses en l’interessant Parc Cultural del Maestrat , cap a Ejulve, famós per les seves assecadors de pernils, i ja en les proximitats de Villarluengo enllaça amb el GR 8 al costat de el famós pont medieval del Vao.

Font: Federació aragonesa de muntanyisme.

Barranquisme / escalada

El lloc més espectacular a la ribera del riu Tastavins és el Masmut, una serra dentada que al capvespre recorda a la muntanya sagrada australiana Ayers Rock. Parts d’aquesta serra són escalables. Trobaràs molta informació sobre les diferents vies i consells ahttp://wildmasmut.googlepages.com/.

Caiac

A l’embassament de Pena, 30 km. pot practicar-se el piragüisme.

Anar en bici

La ruta que us proposem CONSOLACIÓ-AGUAVIVA-LA BALMA DE ZORITA-TORRE D’ARQUES-CONSOLACIÓ és una ruta circular d’unes quatre hores de pedaleig. Es una ruta de gran belleza por los límites de Teruel y Castellón. Partint d’CONSOLACIÓ anirem fins Mont-roig per baixar fins els voltants d’Aguaviva i des d’allà, seguint la carretera que va paral·lela a l’espectacular riu Bergantes, visitar la Mare de Déu de la Balma. Des d’allà una pista forestal ens portarà en ascens fins a Torre d’Arques i d’allí a CONSOLACIÓN.

FITXA TÈCNICA

Longitud de la ruta: 61.60 km.
Ciclabilitat: 100%. Només haurem de baixar (i descalçar-nos) per travessar el riu Bergantes al km. 15,21, que generalment porta poca aigua i no planteja cap risc (aigua per sobre de turmell). En cas de pluges fortes es desaconsella el seu encreuament per la qual cosa haurem de informar-nos abans.
Cota màxima: 850 m. a Mont-roig i en el punt km. 40,10.
Cota mínima: 445 m. al km. 15.21.
Desnivell acumulat: 1000 m.
Dificultat tècnica: baixa. En general la ruta transcorre per pistes forestals en bon estat.
Dificultat física: mitjana-alta.
Temps empleat: 4 hores de pedaleig real (unes 6 en total).
Època de l’any recomenada: Evitar els dies més curts i freds de l’hivern (la zona és molt freda) així com els dies de pluja abundant haurem de creuar el riu Bergantes al km. 15.21.
Aigua: Podemo carregar aigua a CONSOLACIÓ, Mont-roig, La Balma (km. 30.71) on hi ha un restaurant i Torre d’Arques (km. 49).
Cartografia: Full 520 de l’S.G.E (Pena-roja de Tastavins). Escala 1/50000.
Data de realització: Maig de 2002.

Font: Alfonso Pitarque, Gabi Molina i Maria Falgás.

Passejades curioses

Des de CONSOLACIÓN poden fer passejades curtes per les nostres terrasses i camins, plens de romaní i farigola.

I per a aquells que vulguin caminar una miqueta més …

Consolación – Ermita de Santa Bàrbara

En uns 45 minuts per trajecte, es pot visitar l’ermita de Santa Bàrbara. El paisatge durant tot el camí és veritablement espectacular i a l’arribar a l’ermita de Santa Bàrbara un se sent com un antic explorador a l’estil Indiana Jones. El camí no presenta grans dificultats excepte un destacable canvi de nivell poc abans d’arribar a l’ermita.

El Parrisal

Ruta senzilla vàlida per a totes les edats. Dividida en dues parts: la primera, que transcorre per 6 km. de pista forestal, la major part asfaltada, pot fer-se en cotxe; la segona part, que remunta el riu fins a la seva capçalera, s’ha de fer a peu.

Des de CONSOLACIÓN hem d’arribar a Beseit (34km). Allà trobarem les indicacions cap al Parrissal. Agafarem una pista de terra d’uns 6 quilòmetres aproximadament que ens durà fins a una àrea de pícnic. Aquí deixarem el cotxe i seguirem a peu pel camí que s’obre pas entre la gola del riu.

Des del Pla de la Mina, comença l’excursió de senderisme seguint el curs del riu. Durant aprox. una hora i mitja, fins als estrets. Veurem que, en els trams més difícils, està condicionat amb unes passarel·les de fusta perquè no tinguem la necessitat de ficar-nos a l’aigua. Després de creuar les primeres passarel·les, ens trobem amb el Tormo, blocs de pedra a través de les quals descendeix el riu formant cascades.

Hi haurà trams en què la senda està marcada en una de les ribes del riu, altres en què ens trobarem passarel·les de fusta, i altres en què haurem de creuar el riu per unes pedres. Es recomana portar calçat de recanvi per si patim alguna relliscada. L’última passarel·la que ens trobarem, és a la Badina Negra, i creua el riu formant com una mena de pont. A partir d’aquí, segons la temporada en què estiguem, podem trobar parts del riu seques. Hem de continuar ja que més endavant tornarem a trobar aigua. Pel camí, es podran apreciar les Gúbies del Parrissal (Gúbies = el riu s’ha encaixonat en un estret, entre parets calcàries pràcticament verticals que en la part superior mostren diferents esquerdes i irregularitats – a manera de dents de serra o ganivets -). Ja a la fi de l’excursió ens trobarem amb “Els Estrets”, dues parets verticals de pedra d’uns 60 metres d’altura, i en alguns punts, d’1 m. d’ample. Per arribar a “Els Estrets”, hem de creuar un gorg nedant, si el riu no baixa sec. Creuant “Els Estrets” i seguint el riu, podrem arribar fins a la Font de l’Teix. Hi ha una ruta alternativa per creuar “Els Estrets” sense necessitat de mullar-nos, seria pel Pas del Romeret. Trobarem les incions abans d’arribar als estrets a mà esquerra. Aquest pas és d’elevada dificultat, i es recomana experiència en escalada.

Fuente: www.ecoturismoaragon.com/teruel.htm

Sefarad y la impronta judía. La ruta de l’Talmud

Casp -el call, segons la tradició oral s’enclavaria al carrer Barri Verda-, juntament amb Maella, La Fresneda, Massalió, i Castellote, pertanyia a la Collecta o demarcació fiscal d’Alcanyís, sumant a finals de segle XIV 250 persones.

La comunidad de Alcañiz, nacida en 1304 gracias a un privilegio otorgado por Jaime II a la Orden Militar de Calatrava, presidida por dos berorim, auxiliados en la administración por los gabbaym, fue un importante foco de estudios rabínicos nacido en torno a la cofradía Talmud-Torah, en el barrio de Santiago, donde se formaron numerosos rabinos y talmudistas de la talla de Yeoshua’ ha-Lurquí, don Josef Benardut o Astruch ha-Leví.

Però la nostra màxima recomanació és desplaçar-se fins a Híjar (70 km) on s’ha mantingut gairebé intacta la sinagoga major -amb la tribuna per a les dones- des de les reformes realitzades en l’any 1410 i considerada entre les cinc millors de Seferad. Aquesta aljama és també famosa pel jueu Eliezer ben Alantansi, qui, sota la protecció de l’duc d’Híjar, va imprimir en caràcters hebreus el Pentateuc entre 1487 i 1488 així com el Tur Yore De’á de Jacob ben Aser, entre altres, sent una de les impremtes pioneres a la Península.

Alcanyís i Morella

Aunque son poblaciones que no corresponden a la comarca del Matarraña se encuentrán a muy poca distancia de CONSOLACIÓN y son tan espectaculares que realmente merecen una visita.

Morella 27 km

Encara que sigui una població petita, amb menys de 3.000 habitants és veritablement monumental. Ja des de la carretera observarem les seves muralles perfectament conservades. Traspasadas sus impresionantes puertas os recomendamos pasear por sus calles, saciar la sed en alguna de sus populosas terrazas y visitar el castillo, la iglesia de Santa María o la de San Nicolás, el convento de San Francisco y el Ayuntamiento.

Alcanyís 41km

Els principals testimonis de l’Alcanyís medieval són el propi castell, seu de l’encomana major que l’Ordre de Calatrava va tenir en la Corona d’Aragó, -amb el seu magnífic conjunt de pintura mural gòtica-; la gran torre-campanar de l’església de Santa Maria la Major, temple que va ser seu en diverses ocasions de les Corts d’Aragó i, singularment, de Parlament d’Alcanyís previ al Compromís de Casp (1412); la Llotja, situada a la seva plaça Major (s. XV); la portada traslladada de l’antiga església de Sant Pere; i el conjunt de pintura gòtica a taula conservat en el seu temple parroquial.

El poder de la pròpia ciutat enfront de l’Ordre de Calatrava està simbolitzat per la seva bella casa de la vila (1565-1570), construïda en la seva plaça principal, formant angle amb la Llotja gòtica. El segle XVI deixa també la seva empremta en el propi castell -amb el sepulcre d’alabastre de el comanador don Joan de Lanuza i en les taules conservades en el seu temple parroquial atribuïdes a el “Mestre d’Alcanyís”. Són també magnífics exemples del món artístic d’Alcanyís del segle XVI l’església de Santo Domingo -en la qual es fonen la tradició gòtica amb el nou llenguatge renaixentista- i un bon nombre d’edificis palatins.

Són nombrosos els edificis monumentals barrocs: la pròpia església de Santa Maria la Major (antiga col·legial, reformada al segle XVIII), l’església de l’Carme (s.XVII), l’església de Sant Francesc (s. XVIII), l’església de Escolapis (s. XVIII), el palau dels Comendadores (construït a la part sud de l’antic castell) que avui acull el Parador de Turisme, etcètera.

Les cases palatines es concentren al carrer Major, al barri dels Almudines i al carrer Santa Pau (antic carrer dels Clergues). En aquest grup s’inclourien el palau Ardid i la casa situada al carrer Santa Pau 4 (actual seu de la biblioteca pública i l’arxiu municipal), la casa Maynar (seu de la Comarca de Baix Aragó), la casa “Calandetas” ( associada a la Inquisició), etc. Són també interessants diversos exemples d’arquitectura modernista com les cases situades al passeig Andrade i la casa Taboada.

Font: wikipedia